Archive for category begònies rizomatoses

B. Marmaduke

La B. Marmaduke, classificada dintre de les rizomatoses, té fulles ovalades de color verd-groguenc amb taques axocolatades. Floreix a l’estiu amb flors de color rosa pàl·lid, que tenen la característica de ser lleument perfumades.

Va ser originada el 1996 per Logee Greenhouses, a Connecticut als Estats Units. A hores d’ara es deconeixen els parents.

PROGÈNIE:

Parent femení de:

B. Snoopy

, , , ,

Deixa un comentari

B. Fuscomaculata

Cultivar que té com a parent femení la B. Heracleifolia va. Heracleifolia i com a parent masculí la B. Strigilosa i és originada al Regne Unit al 1895 per Bull o Axel Lange.

És classificada dintre de les begònies rizomatoses. Té fulles grans i lobulades de color verd oliva al centre tirant cap a bronze a les vores. Floreix profussament a la primavera – estiu amb flors de color blanc-verdós amb motes roges.

PROGÈNIE:

Com a parent femení:

 B. Clancy, B. Karinga, B. Patty Bar, B. Reichenheimii, B. Star-Crest, B. Rubella.

Com a parent masculí:

B. Reichenheimi.

 

, , ,

2 comentaris

Begonia Nelumbifolia

Aquesta espècie rizomatosa es denomina així per tenir fulles grans, arrodonides, peltadas i assentades sobre llargs pecíols, de manera que recorda vagament les fulles del Lotus. Les fulles són verdes per l’envers i tene un tò rogenc pel revers.

Floreix a finals de l’hivern, principis de la primavera i té una floració moderada. Les seves flors, blanques amb una vora rosa, s’agrupen en una inflorescència alta i compacta que sobresurt per sobre de les fulles.

En orige, s’estén des de Mèxic fins a Colombia i localment es menja com a verdura. La primera data de publicació d’aquesta begonia és del 1830 per Schlechtendal & Chamisso, Linnaea.

Sinònims d’aquesta begònia són:  deryckxiana Lemaire, Hort. Universel 5:355. 1844. —A. de Candolle, Prodr. 15(1):343. 1864. ; hernandiifolia hort. Berol. ex Klotzsch, Monatsber. Konigel. Preuss. Akad. Wiss. Berlin:125. 1854 ” hernandiaefolia ”, non W.J. Hooker. 1852 pro syn. Gireoudia nelumbiifolia Klotzsch. 1854. —A. de Candolle, Prodr. 15(1):343. 1864. 1 854 non Hooker W.J.,1852 ; peltata Sessé & Mociño, Fl. Mex. ed. 2 :219 . 1894 non Otto & Dietrich. 1841.—L.B. Smith & B.G. Schubert, Contr. Gray Herb. 154:27, 30. 1945. ; caudilimba C de Candolle, Smithsonian Misc. Collect. 69(12):9. 1919. —L.B. Smith & B.G. Schubert, Caldasia 4:15, pl. 2. 1946.

PROGÈNIE:

Com a parent femení:

B. Max, B. Quintessence Max, B. Caribbean Corsair, B. Ovato-Peltata.

Com a parent masculí:

B. El Capitan, B. Lettonica, B. Orb, B. Granite Hills, B. Holley’s Moon, B. Professor Monoyer .

, , , ,

Deixa un comentari

B. Black Tafetta (?)

No hi gaire informació d’aquesta begònia. Ni tan sols estic segur que estiga ben etiquetada, aniré editant a mesura que vaja trovant informació.

El que sembla segur és que es pot incloure dintre del grup de les b. Rex. Les fulles són lobulades i el naixement  és helicoidal, de color marró fosc, gairebé negre, la vora és plena de pèls blancs i l’envers és de color roig fosc. La tija és verda.

Deixa un comentari

Begònia Tamo

Creada per Marie Turner al 1952 a Temple City, California, Estats Units.

Té com a parents la B. Peltata var. peltata i la B. mazae var. mazae.

La planta desenvolupa una tija central d’on van eixint les fulles, té un creixement moderat i forma una planta bastant compacta.

Les fulles són ovalades i acabades en punta en un dels seus extrems. La nervadura es verd clar i forma un petit estel en la confluència del nervis. L’envers de la fulla és d’un color Burdeus.

, , , ,

Deixa un comentari

Begonia Masoniana

La Begonia Masoniana, també coneguda com Creu de ferro, és originària de la Xina. Va ser portada a Anglaterra des de Singapur per L. Maurice Mason el 1952. Hi ha un altra varietat la B. Masoniana var. maculata, provinent de la província de Yunnan, i una gran llista de cultivars dels que cal destacar la “B. Masoniana Tricolor” creada als Etats Units per M. Kartuz el 1972.

La textura de la superfície de les fulles és frunzida i gruixuda. Es compon de pústules amb un pèl vermell creixent des de la punta de cada gra. Els marges de les fulles són dentades i peludes. Les marques de color xocolata es desenvolupen al voltant de les venes de les fulles joves i s’enfosqueixen amb l’edat.
En general es propaga a partir d’esqueixos de fulla, ja que  les llavors prosperen amb dificultat.

, , , , , , ,

Deixa un comentari

B. Erytrophylla

Aquesta Begonia junt a la B. Ricinifolia és un dels cultivars més antics que es conreen i potser una de les més populars als patis de les nostres iaies.

Creada per Warscewics al 1845 a Alemanya, els seus parents són la B. Manicata i la B. hydrocotylifolia var. hydrocotylifolia

És una espècie  rizomatosa amb  fulles verd fosc, brillants, gairebé orbicular. Les fulles tenen pèls blancs al llarg dels marges i són de color vermell a l’envers.  Són molt fàcils de conrear.

Cultivars d’aquesta begònia són: B. Erytrophylla Helix i B. Erytrophilla Bunchii.

, , , , , , ,

Deixa un comentari

B. Heracleifolia

La B. Heracleifolia és originaria de Centre Amèrica. Té fulles amb lòbuls punxeguts de color verd que sovint, s’ennegrixen cap a les vores, segons la varietat.

Les flors solen ser de color rosa i ixen capa la primavera.

Existixen nombroses varietats i cultivars d’aquesta begònia:

B. Heracleifolia var. Heracleifolia

B. Heracleifolia var. longilpila

B. Heracleifolia var. nigricans

B. Heracleifolia var. punctata

B. Heracleifolia var. paramidilio

B. heracleifolia var. sunderbruckii

B. ‘heracleifolia? var. viridis’

B. ‘Goegoensis Heracleifolia’

B. ‘Heracleifolia Hirsute hort.’

B. ‘Heracleifolia Pyramidalis’

, , , , , ,

Deixa un comentari

B. Ricinifolia

Aquest híbrid s’origina  al Regne Unit al 1847 per A. Dietrich. Els seus parents son la B. Heracleifolia var. heracleifolia i la B. Barkeri. Junt a la B. Erytrophilla és un dels híbrids més antics que es conreen.

Les flors són de color rosa pàl·lid arraïmades en altes tiges que ixen del rizoma. Les fulles recorden les del ricí,  de color verd viu.

La longitud entre els vèrtexs més allunyats d’una fulla pot superar els 30 cm.

, , , , , ,

Deixa un comentari

B. Palomar Prince

Creada per Michael J. Kartuz a Wilmington, California. Ha esdevingut una de les rizomatoses més cercades pels col·leccionistes.

Fulles grans, lobulades de color coure als extrems i els nervis verd clar, esquitxades de verd més fosc.

És de creixement més aviat lent.

Deixa un comentari